adolescentes-may08

adolescentes-may08

Els seus fills estan ja en l’adolescència. Aquesta etapa suposa una passa important entre la infància i el món adult. Molts de pares, quan arriba l’adolescència, es troben amb un nin/a que ha deixat de ser-ho i no saben com actuar davant:p;nbsp;mostres d’inconformisme, desobediència, actituds de sortir-se amb la seva, enganar als pares ocultant coses, no fer-los cas i fer molt més cas als amics/gues, problemes amb la roba, sortir el vespre, sortir amb al·lots/es, etc. 

Per començar a treballar amb un adolescent heu de partir de dos elements: com és el vostre fill/a i com actuen els adolescents. Tots els aspectes que he destacat al principi són freqüents i normals, sempre que no siguin exagerats, per exemple: que s’enfadin freqüentment amb els pares, perquè no els deixem fer una activitat, és normal, però si s’enfada amb insults o molta agressivitat, ja no és tan normal. Una reacció així pot néixer, per exemple, per haver estat molt consentit/da o sobreprotegit (ha fet un poc el que li ha vengut en gana) o que vosaltres (pares) sou molts durs i no el deixau fer quasi res. 

L’adolescent cerca seguretat en el seu grup d’amics, encara que aquests són encara poc estables. Necessita menys afecte dels pares (però sí recolzament i comprensió) i cerca la seva independència… en aquest camí l’al·lot/a ha d’acceptar l’autoritat paterna, però hem de dialogar i negociar més que abans (ja no serveix això de “perquè ho dic jo”). També hem de fer entendre al jove quan els seus raonaments són sensats i quan no (no és fàcil, ja que només pensen en el present). 

En aquest moment de la vida del jove, les mares i els pares es poden veure desbordats, així que necessitareu molta ajuda mútua. Si el pare (o mare) no ha estat molt implicat en la tasca educativa, la seva presència “només” per controlar pot provocar actituds de rebuig de l’adolescent. Per això, mare i pare han de posar-se d’acord en el seu estil d’educar (normes i límits de la casa). Els pares han de recolzar-se i raonar el que passa amb el fill/a… la mare sol ser més contemporitzadora i el pare més dur… però la idea o norma ha de ser la mateixa. Per exemple, “si ha de venir a casa a les 10 del vespre, s’ha de cumplir… si hi ha una festa especial es pot decidir que vengui a les 11”, però aquesta decisió ha de ser xerrada. Si es canvia molt d’opinió o cada un li diu una cosa, s’irrita innecessariament els al·lots. Amb l’edat, s’han d’anar canviant aquestes normes, ja que el més important és que els al·lots tenguin el seu propi autocontrol

La prioritat dels pares ha de ser: cercar que l’adolescent sigui RESPONSABLE dels seus estudis (amics i oci) cada vegada més  i que cumpli els acords i normes familiars (que ha de conèixer bé), perquè poc a poc sigui ell qui es controli i organitzi (començant per la seva habitació, estudis, pagament setmanal, horaris d’entrada i sortida, etc.). 

Les moltes sol·licituds o demandes del seu fill/a han de ser filtrades per dos factors: ser raonables i justes, en realació a la seva edat i a la seva responsabilitat.  Rebutjar pressions o xantatges i no donar falses esperances. Es pot negociar i arribar a acords però aquests han de ser totalment complerts. Tampoc no hem de fer-los xantatges afectius (ej. No dir al seu fill/a: “com em fas això a mi, amb el que jo t’estimo”). 

Estimar un fill/a adolescent ja no ha de basar-se només en besades i aferrades, sinó en diàleg i apreci pel que el jove pensa i fa. Educar és més que estimar, encara que a vegades l’al·lot/a no entengui les nostres raons i s’enfadi. 

L’amor ha d’anar unit al respecte, no s’ha de perdre el respecte a un fill/a, però tampoc no permetre que ell/a ens perdi el respecte. No es guanya res amb crits i retrets. Quan el vostre fill/a comenci a posar-se difícil, se li diu el que ha de fer i un es marxa de l’habitació on s’estigui amb ell. No li ensenyem a “dialogar” a crits. 

Un adolescent necessita límits, més amples i flexibles, però igualment clars que quan era un nin/a. Negociar no és dolent, sempre que l’al·lot accepti els acords i no se’ls boti. Hem de valorar la seva responsabilitat i premiar-la. Si es passa, ha de ser castigat, normalment amb els “doblers i el temps al carrer”, però mai no llevar-li tot, sinó una part del pagament i del temps d’amics o jocs (perquè realment valori el càstig). No castigar amb haver d’estudiar més hores (no ho farà), ni premiar amb regals les notes; estudiar és la seva obligació i una part del seu futur, ell/a ha de valorar la seva importància. Els premis i regals han de basar-se en la maduresa i esforços que realitza en el seu comportament en general. 

 

ALGUNES ORIENTACIONS PER MILLORAR LES RELACIONS AMB EL SEU FILL/A:

– Cal explicar les raons que tenim per oposar-nos a qualque cosa o castigar-los. 

Hem d’escoltar amb cura abans de decidir sobre el que ens demanen. 

– Hem de seguir preparant-los en els hàbits domèstics (fer net, escurar…) i rutines personals (higiene personal i de la seva habitació). 

– Analitzar més QUÈ fa, que PER QUÈ ho fa. Sempre ens demanam per què, però a vegades les respostes no són fàcils. És millor saber què fa el jove per recolzar o descoratjar una conducta concreta. 

– Hem de ser positius, fer que la responsabilitat que li demanam sigui sinònim d’eduació, sensibilitat, organització i sensatesa. 

– Hem d’elogiar més que castigar.

– Sigui prudent, però sobretot, constant, no es rendeixi fàcilment.

– Formuli les seves peticions de forma CLARA, FERME I SEGURA. Els adolescents solen encebar-se amb els pares massa insegurs. ´quan el seu fill/a no vulgui xerrar, demani-li, quan podrà xerrar amb ell/a? No li obliguem.  

– Eviti caure en comentaris feridors o irònics. No doni importància a aquests comentaris del seu fill/a, a no ser que siguin greus.  

– Si s’ha equivocat, reconegui-ho ràpidament i sense embuts.  

– Eviti desacords amb la seva parella davant dels adolescents.

– Díggui-li al seu fill/a exactament el que ha de fer i el que no, quan li demanam qualque cosa. 

– Delegui en ell/a responsabilitats de la casa. 

– Faci que l’adolescents participi en les discussions o reflexions familiars. 

– Xerri al seu fill/a adolescent de com se sent davant els successos de la vida, de les seves preocupacions i de com els van les coses. 

– Eviti posar etiquetes als seus fills (“el meu fill/a és un/a …”). 

– No deixi d’exigir-li en aspectes morals o socials. 

– Valori l’escola i el seu esforç, no només en el aspecte de les notes o per aprovar, sinó com a mitjà per aprendre per a la vida

– Valori en el seu fill/a la idea del compromís.

– Animi el seu fill/a al pacte i la reflexió damunt: horaris, activitats, pagament, regals, temps de tv, oci… 

– Hem d’estar atents als canvis bruscos. Tot canvi fort té una causa. 

– Faci el que pugui pel seu fill/a. L’esforç i l’afecte sempre tenen recompensa. 

– Permeti al seu  fill/a equivocar-se i rectificar. Eviti sentir-se decebut/da davant el primer fracàs. a su hijo equivocarse y rectificar. Evite sentirse decepcionado/a ante el primer fracaso.

– Pensin que són vostès un bon pare i una bona mare, la perfecció no existeix. 

 

EN ELS ESTUDIS:

– Procuri que el seu fill/a dugui una vida ordenada i descansi el temps necessari. Aconselli-li amb la planificació en els estudis. Abans de cercar ajuda per al seu fill/a en els estudis, analitzi si s’esforça suficientment i valori els seus problemes concrets.  

– Ofereixi-li la seva col·laboració, però no faci res que ell pugui fer tot sol. 

– Motivi-li elogiant els seus esforços, valorant les seves qualitats personals (tots tenim alguna) i acceptant sense desànim les seves limitacions. Proposi-li metes i esforços realistes. 

– No oculti informació al tutor/a. Analitzi la informació que li donen.

– Tracti a cada fill amb iguals normes, però valorant les seves diferents formes de ser. 

– No compari els seus fills amb altres persones o familiars.  

– Preocupi’s per ell/a com a persona, no només com a estudiant.  

– Critiqui o corregeixi les seves errades (allò concret), però mai la seva persona (per exemple: “ets un desastre”). 

– Eviti projectar damunt els seus flls els seus èxits i fracassos vitals. 

– Orienti-li, però eviti imposar-se en les opcions acadèmiques del seu fill/a.

– Tengui una visió positiva de la vida, les persones i del seu fill/a. 

Font: orientared.